Ahir vaig bufar espelmes, concretament dues, una en forma de 2 i l'altra de 7.
Quin dia més estrany, sol de tardor, temperatura de primavera, cel d'estiu però soletat d'hivern. Vaig passar-me el dia a casa, tan sols vaig sortir per anar a veure el metge de capçalera el qual em va informar que m'havia de quedar a casa tres dies més.
Tot donant una petita volta al poble em van venir ganes de comprar piruletes, d'aquelles dolces, bones, que et deixen la boca vermella i amb gran sequetat.
Del pot de piruletes que vaig posar a casa ja en queden menys, unes quantes menjades per mi, altres per la meva família que em van donar una alegria immensa al vespre.
No em vaig estar de fer fotos, fotografies d'aquelles meves, el cel, de les meves mans de 27 anys, la tardor... algunes d'espectaculars, altres per esborrar.
En fi, un dia per no oblidar.
Gràcies a tots i a totes que us vau enrecordar de mi, gràcies per fer aquell dia més tendre.
27 petonets, l'any vinent en serà un de més.
